ESPORTS: El barça fa rècord, pero perd Leo Messi.

- S'enduen el rècord però perden Leo Messi.

- El Barça encadena la setena victòria contra l'Almeria i certifica el millor inici de lliga de la seva història en les primeres set jornades en un partit sense brillantor, i acaba una setmana intensa i plena de debats.

- El davanter argentí va obrir la llauna amb un gran gol, però minuts després va haver de ser substituït per una lesió al maleït bíceps femoral.


Leo Messi mira el cel després de marcar. Poc després va marxar lesionat del camp .


El Barça va estar molt espès i sense ritme en el primer temps

Valdés va tenir poca feina en una tarda molt plàcida per a ell
El Barça va signar a Almeria el millor inici de la lliga de la seva història amb la setena victòria consecutiva, però la celebració va deixar un regust amarg per la nova lesió de Leo Messi. L'argentí va protagonitzar el millor i el pitjor del partit. El seu golàs, el millor, i el seu canvi abans del minut 30 –i ja és el quart aquesta temporada–, el pitjor. Va ser el més destacat en un partit sense brillantor en què els blaugrana van estar molt espessos en el primer temps i pragmàtics en el segon després de situar-se amb avantatge. Qui li hauria dit, a Martino, que després d'uns dies d'intens debat sobre la seva feina amb l'equip seria ell l'entrenador que ostentaria aquest nou rècord. Si tenim només en compte el joc de l'equip, va tornar a ser pitjor que el dia de la Real Sociedad, malgrat que s'ha de tenir en compte que sempre és diferent jugar fora de casa.
Gerardo Martino no enganya. Va dir que a Neymar li tocava descansar i, després de sis titularitats consecutives i d'haver jugat vuit partits en els últims 28 dies, va tornar a tastar la banqueta. Pedro va tornar a l'onze després de ser suplent contra la Real Sociedad acompanyant Messi i Alexis a la davantera. També que Bartra seria el tercer central mentre no tornés Puyol, i ahir va formar al costat de Piqué l'eix defensiu amb Alves i Adriano als laterals. Al mig del camp estava assegurada la presència de Cesc després d'haver-se quedat fora de l'última llista i es van mantenir a l'equip Busquets i Iniesta, mentre que Xavi va tornar a la suplència perquè molt possiblement serà titular dimarts contra el Celtic en la Champions.
En l'última visita al camp de l'Almeria en la lliga, el Barça li havia endossat un 0 a 8 humiliant. Amb aquell record al cap, els andalusos es van posicionar molt bé sobre el camp, amb les línies ben juntes i mantenint una concentració altíssima per evitar les associacions blaugrana. Ho van aconseguir, perquè el Barça es veia incapaç de generar perill tret d'un xut aïllat d'Iniesta des de la frontal que el veterà Esteban va enviar a córner i una rematada de cap de Piqué. Els jugadors tocaven i tocaven, però totes les pilotes acabaven tornant als peus de Piqué o de Bartra. La circulació de la pilota era lenta i sense profunditat. El Barça va acumular molts jugadors al mig del camp perquè en la iniciació del joc Busquets feia de central i Piqué i Bartra s'obrien gairebé als laterals amb Alves i Adriano jugant a camp contrari. Feia la sensació que cada ocasió que es pogués crear s'hauria d'aprofitar, i en aquest sentit és un gran avantatge tenir el millor futbolista del món a l'equip. En una jugada iniciada per una passada a Cesc a l'esquerra gairebé a l'altura del córner, Messi li va donar sortida per fora, va veure Pedro fent de boia dins de l'àrea i després de fer la paret amb ell es va inventar un xut de rosca preciós que va fer inútil l'estirada d'Esteban. Poc s'imaginaria Leo que, minuts després, i quan anava a pressionar el porter de l'Almeria, tornaria a notar molèsties físiques al maleït bíceps femoral, i va demanar el canvi.
En lloc de donar entrada a Neymar, Martino va optar per Xavi i va ressituar Cesc com a fals davanter centre. L'absència de Leo va afectar l'equip, endormiscat al camp, però, en canvi, va encoratjar l'Almeria, que va fer un pas endavant liderat per Aleix Vidal, futbolista ràpid i amb capacitat de desequilibri, que hauria marcat si Bartra no s'hagués creuat en el seu camí quan estava a punt de xutar després d'una bona jugada individual. I abans del descans Rodri també va tenir una bona ocasió, però Valdés va refusar la rematada, molt centrada, amb els punys. Massa facilitats tenia l'Almeria per arribar a les proximitats de l'àrea barcelonista.
Durant el descans, Martino els deuria donar un toc d'atenció recordant-los que el partit es podria complicar, i l'advertència va fer efecte, perquè l'equip va sortir amb una altra actitud, molt més activa. I fruit d'aquest canvi, en una jugada ràpida, el Barça va fer el segon gol després que Xavi fintés el xut per obrir la pilota a la banda esquerra cap a Cesc i, aquest, al primer toc, centrés raset i Adriano entrant des del darrere s'avancés als defenses. Amb 0 a 2 en el marcador, els blaugrana ja tenien la feina feta. Xavi va agafar les regnes del joc i va començar a marcar el ritme que més interessava a l'equip. Tocar i tocar sense arriscar en excés. Futbol control, en el que el Barça és un especialista i es troba molt còmode. Martino també va començar a pensar en el duel a Glasgow i va retirar del camp Alexis per donar entrada a Tello. Els minuts anaven passant sense que ni l'un ni l'altre equip fessin gaire cosa per intentar sacsejar el partit, com si els uns ja es conformessin amb la victòria i els altres amb no haver encaixat gaires gols. Tello en va tenir una més abans que Dos Santos entrés al camp per perdre algun minut.

WTF: LA TERRA SERA INHABITABLE D'AQUI 1.750 MILONS D'ANYS

Astrobiòlegs de la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit, conclouen que les condicions d'habitabilitat a la Terra duraran almenys 1.750 milions d'anys més. "Estimem que la Terra deixarà de ser habitable en algun moment entre 1.750 i 3.250 milions d'anys. Després d'aquest punt, la Terra estarà en la zona calenta del Sol, amb temperatures tan altes que els mars s'evaporaran. Hi haurà una extinció catastròfica i terminal per a totes les vides", conclou l'estudi publicat en la revista "Astrobiology".



Els científics, però, asseguren que "les condicions dels éssershumans i altres formes de vides complexes desapareixeran molt abans", fet accelerat pel canvi climàtic. "Només els microbis serien capaços de suportar la calor." El director de l'estudi, Andrew Rushby, afegeix que "les complexes espècies intel·ligents com els humans no poden continuar existint després d'uns pocs milions d'anys ja que als homes els ha costat evolucionar un 75% de tota la vida útil habitable de la Terra".

Pels investigadors, "mesurar l'habitabilitat és útil perquè permetinvestigar la possibilitat que altres planetes alberguin vida i comprendre que l'etapa de la vida pot estar en un altre punt de lagalàxia". "Creiem que és probable que hi hagi una història similar -a la Terra- en un altre lloc", ha assgeurat Rushby. Els resultats de la seva investigació recullen el temps d'habitabilitat al planeta Terra sobre la base de la distància al Sol i les temperatures. En concret, una zona habitable és "la distància de l'estrella d'un planeta en què les temperatures propicien tenir aigua líquida a la superfície".

Els astrònoms han identificat gairebé mil planetes fora del nostre sistema solar i d'alguns d'ells n'han estudiat l'habitabilitat. Van comparar la Terra amb vuit planetes que es troben actualment en la seva fase habitable, incloent-hi Mart. I conclouen: "Trobem que els planetes que orbiten estrelles de massa més petites tendeixen a tenir zones de vida més habitables."

Catalunya exhibeix al món la seva via per la independència!


Milers de persones agafades de les mans han unit El Pertús amb Alcanar per reclamar la independència de Catalunya, en una Diada que passarà a la història. Aquesta iniciativa pren el relleu de la manifestació que l'any passat va omplir els carrers de Barcelona sota el lema "Catalunya nou Estat d'Europa". La Via ha cobert amb escreix els 400 quilòmetres que ressegueixen l'antiga Via Augusta romana: 722 trams, d'uns cinc-cents metres cadascun.

Lluís Llach i Carles Santos simbolitzen l'enllaç de la cadena humana del País Valencià amb la Via Catalana.


A les 17.14 hores, les campanes de la Seu Vella de Lleida han marcat simbòlicament l'inici de la Via Catalana. Al voltant de la Seu, s'ha organitzat una concentració espontània. Simultàniament, des del tram sud, a Alcanar, i al nord, al Pertús, els participants s'han anat agafant de les mans. Des de la plaça Catalunya de Barcelona, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha tancat la cadena com a escenificació que la via, finalment, ha quedat unida. Uns minuts després, s'ha emès el famós discurs que Pau Casals va fer a les Nacions Unides el 24 d'octubre del 1971. També ha sonat l'"Himne a l'alegria" de Beethoven, que és l'himne de la Unió Europea. Després s'ha interpretat El cant de la senyera.  


A dos quarts de sis de la tarda han començat els parlaments. El primer des del Pertús ha estat el filòsof Xavier Rubert de Ventós, que ha parlat del passat. L'actriu Marina Comas ha estat l'encarregada de fer el discurs des d'Amposta, centrat en els reptes del futur. La darrera intervenció ha estat la de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, des de la plaça de Catalunya de Barcelona. Forcadell ha començat la seva intervenció emocionada i entre crits d'"independència" i ha reiterat que Catalunya no pot esperar al 2016, tal com va proposar fa uns dies el president de la Generalitat si l'Estat no permet fer una consulta. L'himne dels segadors ha tancat els discursos.


Abans d'aquest moment, a les 16.59, al tram del Pertús, els participants s'han donat simbòlicament les mans per recordar la signatura del Tractat dels Pirineus, que va suposar la cessió a França del comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.


A les 16.00 hores, la Via Catalana han començat a dibuixar-se. No hi ha hagut incidències remarcables i només s'han registrat algunes retencions a l'AP-7 en sentit sud. A partir de les tres de la tarda i fins les sis, la carretera N-340 i l'N-II estan tallades.


Durant l'espera, s'han anat fent actes a diferents poblacions. Al'Arc de Berà s'hi han aplegat mitja dotzena de colles castelleres. A la Nacional 340, a l'entrada d'Avinyonet del Penedès, vint-i-quatre colles de gegants, dracs i ball de bastons han omplert el tram 343, fent una representació de la cultura popular catalana. En un camp al costat de la N-II al seu pas per Riudellots de la Selva, s'ha col·locat una gran senyera.

Barcelona i els seus trams han estat dels més concorreguts. La plaça de Catalunya i la plaça Sant Jaume estaven plenes. A la plaça Espanya s'ha col·locat un mural on es podia llegir "we want the independence".


Més amunt, a Arenys de Mar, s'ha fet un acte coincidint amb l'Any Espriu. A Figueres, minuts abans de les 17.14, s'ha fet un espectacle al Museu Dalí, inspirat en els rellotges tous de l'artista empordanès. A Girona, també abans de la cadena, s'ha fet un espectacle de dansa aèria a la façana del Col·legi d'Arquitectes i a les escales de la catedral s'ha desplegat una senyera de 50 metres de llarg.


Cursa de relleus per unir-se a la Via des de Lleida


Tot i que la Via Catalana no passava per Lleida, els lleidatans han volgut crear un vincle que els uneixi a la cadena humana. Aquesta pasada nit han començat una cursa de relleus, amb 284 rellevistes, que els ha portat fins a l'Ametlla de Mar, on, allà sí, els participants s'han sumat formalment. L'han anomenat Cursa per la Llibertat i va començar a l'edifici del Roser, un antic convent on van morir cremades 700 persones per haver defensat les llibertats. A cada poble per on ha passat, els rellevistes han entregat un text que portaven dins el testimoni del relleu, i a Maials s'hi ha fet una festa de rebuda.


En l'organització de la Via Catalana hi han participat 30.000 voluntaris. Uns 800 fotògrafs prendran instantànies de tots els participants, de quatre en quatre. Les fotos es penjaran a internet i es podrà reconstruir íntegrament la Via Catalana "online" amb les imatges de tots els participants.

Un megacanyó sota el gel!

Científics de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, han descobert un megacanyó sota la capa de gel de Groenlàndia. El congost, de roca contínua, és d'uns 750 quilòmetres de llarg i a algunes zones arriba als 800 metres de profunditat; és a dir, que està a la mateixa escala que algunes parts del Grand Canyon d'Arizona, als EUA.
 El canyó s'estén des de pràcticament el centre de Groenlàndia fins al seu extrem nord. (Foto: NASA)

El congost s'estén des de pràcticament el centre de Groenlàndia fins al seu extrem nord, en un profund fiord connectat a l'oceà Àrtic. Es creu que és anterior a la capa de gel de l'illa que ha cobert la zona durant els últims milions d'anys i té les característiques dels canals del meandre d'un riu.

Els científics han fet servir dades de milers de quilòmetres gràcies a un radar aerotransportat, recollides principalment per la NASA i investigadors del Regne Unit i Alemanya durant diverses dècades, reconstruint el paisatge que hi ha sota la capa de gel que cobreix la major part de Groenlàndia.
 
 
Dissenyat per Arnau Guillemat